Acabo de tornar de l'acampada a Girona i vull escriure els meus pensaments sobre com han anat les seves primeres hores de vida.
Vagi per endavant que fins diumenge no hi podré tornar a participar i que estic fent una reflexió sobre una assemblea recent nascuda, d'un nombre elevat de gent que no ha treballat mai junta i en un ambient podem dir d'èxtasi col·lectiu.
M'ha sorprés gratament la quantitat de gent que ens hem aplegat a la Plaça del Vi. L'hem omplert, potser hem arribat a les 700 persones, no ho sé; però ha estat emocionant veure com la mainada, el jovent i gent ja no tant jove s'ha trobat per cridar i fer soroll contra l'estat actual del què anomenen democràcia. La gent hi ha mostrat el seu desencís.
Ha costat una mica, però finalment (ja en un grup més reduît) ha començat l'assemblea. El punt principal era decidir cap a on traslladar la concentració i establir-hi definitivament l'acampada, ja que gairebé tothom estava d'acord que la Plaça del Vi no era el lloc més adequat.
Ha estat un debat llarg i en alguns moments repetitiu. Però calia fer-ho per poder començar a construir des d'un espai permanent el canvi que es decideixi.
Crec però, que, malgrat les dificultats de dinamitzar una assemblea amb nombrosa assistència, cal fer una pausa, agafar aire i tenir algunes idees molt clares.
No podem reunir-nos per plantejar un canvi al sistema actual si, quan és l'hora de discutir, valorar i arribar a un consens, no ens respectem nosaltres mateixos. Si cridar més i exhibir la força es fa valdre com arguments d'autoritat a l'hora de defensar una postura no ens estem respectant. I si no ens respectem nosaltres comencem malament.
Sé que és la primera assemblea i que erem molta gent, però pose'm-hi una mica de seny.
Sisplau, aprofitem aquesta ocasió. Quant fa que no ens trobem gent tant diferent units per alguna cosa, per prima i fràgil que sigui, amb un objectiu comú: el canvi. No sé què en sortirà de tot això, però aprofitem-ho. No hi ha res definit, ho estem fent ara. Proposem, escoltem, debatim, reflexionem i actuem. Ara tenim el poder a les nostres mans i els nostres caps. Agafem allò que ens han pres i experimentem la nostra llibertat.
Vull creure en l'assemblea de l'acampada de Girona, per això hi tornaré diumenge. Però cuidem-la, que acaba de nèixer i ha de crèixer sana. Agafem-nos l'oportunitat que no ens han volgut donar mai.
Nota: aquest blog no té sistema de comentaris, si en teniu, me'ls podeu fer arribar per correu electrònic o via identi.ca o twitter.
If you liked this post, you can donate using Bitcoin 12jVrWkk5S6x5hEizThZwgTx59KxaDdK4C